Fotografia de paisatge

La fotografia paisatgística mostra espais dins del món, de vegades immensos i sense fi, però altres vegades microscòpics. Les obres d'aquest gènere fotogràfic normalment capturen la presència de la natura, però també poden centrar-se en les creacions fetes per l'home o en les pertorbacions dels paisatges. Aquesta disciplina va ser creada per diversos motius. La més comuna de les raons és recordar una observació o experiència personal durant els viatges a l'aire lliure. Altres ho defineixen particularment com un estil de vida a l'aire lliure, per involucrar-se amb la natura i els elements, o com un mecanisme de fugida del món artificial.^[1][2][3][4]

Moltes fotografies paisatgistes mostren poca o cap activitat humana i es creen en la cerca d'una representació pura i no capitalitzada de la natura, mancada d'influència humana. En lloc d'això, aquesta presenta temes com ara formes de terra fortament definides de manera orgànica, el retrat del temps meteorològic o la captura de llum ambiental.^[3][5] Igual que la majoria de disciplines i formes de l'art, la definició de fotografia de paisatge és àmplia i pot incloure tant entorns rurals o urbans, com àrees industrials o fotografia de natura.^[6][7]

Cal destacar que, més enllà dels plantejaments formals sobre com es fa la fotografia paisatgística o quins són els espais que es fotografien, aquest gènere fotogràfic també ens fa reflexionar sobre què és el paisatge i què és la realitat que ens envolta. El següent fragment exposa els plantejaments anteriors: "Construïm o deformem la realitat? Es pot representar la realitat a través de la fotografia? Si bé és cert que totes les imatges capturades per la lent són una fidel captura del que la llum evidencia, el resultat final està esbiaixat per la perspectiva particular de qui està darrere de la càmera. Des de petites influències de composició i perspectives fins a grans alteracions en la postproducció de la imatge final. Potser és impossible capturar el paisatge en la seva naturalesa veritable perquè els elements del paisatge van més enllà del visual. Aquells fotògrafs que han aconseguit transmetre un sentiment amb una imatge són el que construeixen una realitat, no tan llunyana, però sí pròxima a què existeix en algun lloc i temps."^[8]